Comentario en Crítica: Solitud – Al Teatre Nacional de Catalunya por Josep

No és una lectura dramatitzada: els actors no llegeixen! Interpreten i narren, una dinàmica que ens fa entrar i sortir dels fets i agafar-ne perspectiva. Amb un relat pla que el fa proper a la realitat. Cal un petit esforç espectador, sí, per entrar al món de l’obra.